DESORDENAT, ADA adj.

Que manca d'ordre; desarreglat, ada.

"... axi yo a tu, Deifira mia, no per dar te afany, mes per refrenar lo teu desordenat amor... retardave lo massa ardit correr teu a amar me."
Alberti, Leon Battista Deifira (traducció) 359

"... que n sere blasmat per molts bons cavallers que a tan vil e desordenada persona e traydora yo haja admesa per companyia d entrar dins liça en camp clos a tota ultrança com si fos de persona en libertat posada..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXIX

"Encara dich ma culpa, que he offes nostre Senyor Deu en peccat de ira, car he desijat desordenada veniança contra mon prohisme."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.507, tercer punt